En el començament del Filoctetes trobo un diàleg interessantíssim que em recorda de ple la campanya electoral d'aquesta temporada (i d'altres, és clar). Fixeu-vos breument en què es basa (versos 96-99):
ἐσθλοῦ πατρὸς παῖ, καὐτὸς ὢν νέος ποτὲ
γλῶσσαν μὲν ἀργόν, χεῖρα δ' εἶχον ἐργάτιν·
νῦν δ' εἰς ἔλεγχον ἐξιὼν ὁρῶ ßροτοῖς
τὴν γλῶσσαν, οὐχὶ τἄργα, πάνθ' ἡγουμένην.
Fill d'un gran pare, jo també de jove he tingut
la llengua peresosa i el braó feiner,
però la prova m'ha ensenyat que per als mortals
la llengua, no els fets, ho governa tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada