Vull remarcar que hi ha posts ben interessants. Molts d'ells són reflexions sobre els moments
polítics que estem vivint. I la veritat és que li hem de donar la raó, de grat: la democràcia que hi ha en aquesta banda dels Pirineus no és sana. Quan penso en les dues conferències que en Martí va donar a l'IME a Lleida i a l'AIUMA a Matadepera el 2006! Sí: era una descripció de com funcionava una democràcia directa... però era una descripció crítica, i del tot constructiva. Entre els assistents no hi faltaven polítics: segur que en van prendre nota. El segle de Pèricles tenia llums i ombres...En Martí té en el seu blog una intervenció sobre el valor de les clàssiques: "Més clàssiques" (12 de maig de 2007). És un post molt asèptic i vist des d'una perspectiva força distanciada. Això últim, als que som del gremi, ens costa fer-ho i li agraeixo aquest exercici. Repassa els anys nefastos de la Logse i dóna algunes informacions sobre diverses actuacions que es van fer a la Universitat (que, per cert, jo desconeixia). És l'únic, que jo sàpiga, dels professors de clàssiques a defensar els d'Economia: m'agradaria saber, però, quants professors d'Economia i Ciències Socials ens han ajudat a l'hora de planificar un batxillerat verament equitatiu. Amb tot, la seva conclusió final em deixa una mica sorprès, i és que no m'havia adonat d'aquesta contradicció: "...aquest vagareig (scil. de les clàssiques) és íntegrament obra de socialistes: ells són els qui es volien carregar les Clàssiques i ells són els qui les han portades ad maiorem Dei gloriam."
Un altre post, "Un poema sàfic amb deix de Costa i Llobera" és realment de Matrícula. Enhorabona, Martí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada