De vegades costa una mica entendre i traduir

Per a la Carme Bonilla, atenta professora de Grec.

Tinc a la vista els versos d’Erinna, l’única poetessa d’època clàssica —se sol datar de principis del s. IV— però amb una concepció plenament hel·lenística de l’ofici. Medea Norsa i Girolamo Vitelli publicaren l’any 1929 uns fragments papiracis d’un poema molt conegut seu, “La filosa”, que avui llegim en el Supplementum Hellenisticum (i que Camillo Neri revisà, ara fa deu anys, en el ZPE). En un epigrama amb regust dòric Erinna esmenta Prometeu, protector dels artesans/artistes, i pot semblar que juga amb els mots γράφω, γράμματα, σοφία... Cal estar molt atent per a entendre’l traduir-lo bé: no són uns versos ingenus.

᾿Εξ ἀταλᾶν χειρῶν τάδε γράμματα· λῷστε Προμαθεῦ,
ἔντι καὶ ἄνϑρωποι τὶν ὁμαλοὶ σοφίαν·
ταύταν γοῦν ἐτύμως τὰν παρϑένον ὅστις ἔγραψεν,
αἰ καὐδἀν ποτέϑηκ', ἦς κ' ᾿Αγαϑαρχὶς ὅλα.

(Anthologia Graeca, VI, 352)

“Aquesta pintura és obra de mans fines. Prometeu caríssim, fins i tot hi ha homes que t’igualen en talent!
Aquesta donzella —és cert—, qui la va pintar, si també li afegia veu, seria del tot Agatàrquida.”

Simeon Solomon (1840-1905), Sappho and Erinna in a Garden at Mytilene (1864)