Interessa realment tornar a l'Altertumswissenschaft?

Si cal estudiar (i, per tant, conèixer) sense fisures ni excessives compartimentacions el món clàssic grecoromà em sembla obvi que interessa tenir clara la idea que propugnaven les primeres generacions que van fonamentar la disciplina. I, si és possible, llegir-los de primera mà atès que Google books posa al nostre abast un bon nombre d'aquestes obres.

D'entre els tresors disponibles en línia avui presento aquest quartet d'autors:

· Barthold Georg Niebuhr, Römische Geschichte (1845), també traduïda a l'anglès, i la monumental col·lecció de volums del Corpus scriptorum historiae byzantinae.

· Philipp Buttmann, Lexilogus oder, Beiträge zur griechischen Worterklärung, hauptsächlich für Homer und Hesiod (3ª ed. 1837) també en versió anglesa, i la seva Ausführliche griechische Sprachlehre (2ª ed. 1839) també traduïda a l'anglès.

·Karl O. Müller, Geschichte der griechischen Literatur bis auf das Zeitalter Alexanders (1841) que es troba disponible també en versió anglesa. La seva edició de Les Eumènides d'Èsquil (1833) va marcar època. Els estudis històrics del jove erudit alemany, Geschichten hellenischer Stämme und Städte (2ª ed. 1844), consagren la doble línia a seguir, l'arqueològica i la filològica.

· Carl Lachmann, editor de les Faules d'Avià, Properci, Catul, Tibul i Lucreci. Mommsen va dir d'ell que era el gran mestre de la llengua. La seva més gran aportació a la crítica textual és patent en la seva edició del Nou Testament.