... Entre els molts consells que ja hem donat als mestres, vull donar-ne un de sol als deixebles: i és que no tinguin als seus mestres menys amor que a l’estudi. D'aquesta manera, escoltaran amb gust els seus preceptes, els atorgaran la seva confiança i voldran assemblar-se a ells; i, finalment, aniran a l’aula de grat i amb ganes de saber. Si els corregeixen, no s’enfadaran; si els lloen, gaudiran amb la lloança, i amb l’aplicació mereixeran el seu afecte. Perquè, així com l’obligació dels uns és la d'ensenyar, la dels altres és mostrar-se dòcils a l’ensenyament; i una cosa no és suficient si no hi ha l’altra.
QUINTILIÀ, Institució oratòria II, 9, 1-3
IX. De officio discipulorum
3 comentaris:
Tant de bo els "deixebles" fossin aixÃ.
Gemma Montoya
Sí, Gemma, tens raó. Hi ha crisi d'alumnes-model. És una crisi volguda, i potser surt més a compte segons per a qui.
Benvolgut Ramon.
On son aquests deixebles? crec que seria buscar una agulla en un paller, encara que n'hi ha que sí que volem aprendre ( nosaltres els amics dels clàssics).
Publica un comentari a l'entrada