Un gran diccionari de mitologia

Sens dubte, i de llarg, és el millor diccionari de mitologia clàssica que hi ha a l'abast, no només per al gran públic, sinó també per a l'estudiós exigent i amb perspectives de recerca. Això no s'ha escrit ara, sinó que és doctrina que té més de mig segle de vigència. Ho podeu comprovar consultant l'oracle Google sobre aquest il·lustre professor i la seva obra que arreu són posats en la primera línia de la bibliografia. Sí, el Diccionari de mitologia de Pierre Grimal acaba de veure la llum en català i felicito molt efusivament els seus torsimanys: Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí s'hi han esmerat, i molt, a fer-ho bé. Més encara: ha estat un foll encert per part d'Edicions 1984 haver-se empescat a publicar aquest gran thesaurus dels mites. La seva consulta i maneig —afegiré— són molt millors que no l'edició castellana(publicada a Labor l'any 1965 i reimpresa a Paidos des del 1981): en primer lloc perquè la traducció s'ha fet respecte l'edició més actualitzada (la del 2001, que fou l'última), cosa que li confereix un valor molt més solvent i científic; però també perquè la maquetació del text és molt més esponjada, més agradable a la lectura. (Si no vaig errat, el tipus de font (també per al grec) és Gentium, un dels més moderns i millors que hi ha avui dia.)

Ja m'ho va dir, mig de passada —jo no m'ho acabava de creure al principi i em sembla que li ho vaig fer repetir— la Montserrat Franquesa durant el fòrum Auriga a Lleida la passada tardor: «estem treballant com a bojos en una empresa gairebé inimaginable, pensa que estem traduint el Grimal al català! I quan surti serà una bomba». Talment ha estat. De fet la notícia és molt ben recollida a Vilaweb (en la que s'han basat Seu Digitat, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i els blogs de la Societat Catalana de Ciència ficció, de l'IES de Cubelles, Pols d'estels i, naturalment, Els dies de Dèdal, entre altres) que en destaca la seva aportació a la normalització de l'onomàstica del corpus mitològic en català (una primera aportació que ja es va fer amb el Diccionari de mitologia clàssica publicat per l'Enciclopèdia catalana) i també el fet que Edicions 1984 ja havia publicat dos llibres més d'aquest professor de la Sorbona tan polígraf com llaminer: Mitologia grega (traduït també per Joaquim Gestí) i El segle d'August.

Publicar una traduccció en català (o en qualsevol llengua) d'aquests grans llibres suposa el mèrit d'incorporar una gran obra, una eina de consulta i estudi indispensable, a la normalitat cultural del país. Té el mèrit de fer pujar el nivell cultural un esglaó més. No es tracta només de fer-ho més assequible a qui vulgui conrear els estudis clàssics sinó de pensar en la gran majoria de la població o en aquells que s'apropen a les disciplines d'Humanitats amb garanties de rigor, cercant una font de reconegudíssima solvència.

—Com treballen els de clàssiques?
—Consulta amb una mica d'esma del Diccionari de mitologia de Pierre Grimal i fes-ho extensiu a les altres disciplines. Sabràs el que és bo de veritat. T'adonaràs del que és conjuminar la metodologia de recerca més rigorosa amb una redacció planera i agradable, atractiva fins al punt d'enganxar-t'hi hores i hores. Aquí no es tracta de badoquejar ni d'anar amb un aire atònitament satisfet. No hi ha necessitat de ser indulgent. Davant de Pierre Grimal, sisplau, treieu-vos el barret. No som els mateixos abans que després de llegir unes entrades del seu Diccionari o de qualsevol llibre seu.

Hauré de suposar, doncs, que les biblioteques n'aniran plenes d'aquest vademècum, no només les universitàries, sinó les biblioteques dels barris, escoles i instituts. Si es tractava d'apostar per algun llibre indispensable a la cultura catalana, aquest hi té cabuda amb tots els drets.

Nota 25.06.08: demà per la tarda es fa una presentació d'aquesta traducció a la llibreria Alibri (antiga llibreria Herder). Invitació.