Aristòtil, Himne a la virtut

Retrat d'Aristòtil fet amb marbre pentèlic, còpia d'una escultura en bronze perduda de Lisip.
Datat entre els segles I-II i conservat al Louvre.

Ἀρετά, πολύμοχθε γένει βροτείῳ,
θήραμα κάλλιστον βίῳ,
σᾶς πέρι, παρθένε, μορφᾶς
καὶ θανεῖν ζαλωτὸς ἐν Ἑλλάδι πότμος
καὶ πόνους τλῆναι μαλεροὺς ἀκάμαντας·
τοῖον ἐπὶ φρένα βάλλεις
καρπὸν ἰσαθάνατον χρυσοῦ τε κρεῖσσω
καὶ γονέων μαλακαυγήτοιό θ' ὕπνου.
σεῦ δ' ἕνεκεν <καὶ> ὁ δῖος
Ἡρακλῆς Λήδας τε κοῦροι
πόλλ' ἀνέτλασαν ἔργοις
σὰν †ἀγρεύοντες δύναμιν†.
σοῖς δὲ πόθοις Ἀχιλεὺς Αἴ-
ας τ' Ἀίδαο δόμους ἦλθον·
σᾶς δ' ἕνεκεν φιλίου μορφᾶς Ἀταρνέος
ἔντροφος ἀελίου χήρωσεν αὐγάς.
τοιγὰρ ἀοίδιμος ἔργοις,
ἀθάνατόν τε μιν αὐξήσουσι Μοῦσαι,
Μναμοσύνας θύγατρες, Δι-
ὸς ξενίου σέβας αὔξου
σαι φιλίας τε γέρας βεβαίου.

[Virtut que tant d'esforç costes a la raça mortal, trofeu el més bell de la vida, per la teva bellesa, oh verge, és la mort un destí envejat a Grècia i patir treballs terribles, inacabables: aital fruit aboques en l'esperit, semblant a la immortalitat i més preuat que l'or, que els pares i el somni que ablaneix els ulls.
Per la teva causa el diví Hèracles i els fills de Leda patiren molt en llurs gestes, cercant el teu poder. Per amor vers tu Aquil·les i Àiax van arribar al casal d’Hades; i per la teva anhelada bellesa el fill d’Atarneu buidà els raigs del sol. Per això ell és digne de ser cantat pels seus actes i les Muses l’enaltiran com a immortal: les filles de Mnemòsine, que enalteixen la santedat de Zeus hospitalari i l'honor de la ferma amistat.]

Poema transmès per Ateneu (Banquet dels sofistes, llibre XV, 696A-697B) i Diògenes Laerci V, 6-7 (fragment 842 dels Poetae Melici Graeci, ed. Page).

Dedico la traducció a l’amic Eveli Moreno, coautor d’un llibret més que recomanable sobre Aristòtil i que va participar en les III Jornades de filosofia moderna a Lleida els dies 7 i 8 de març de 2008 amb una molt interessant aportació, “El carnaval de la virtud” (volum d’Actes en premsa).