Es fa difícil pensar i escriure aquests dies plens de regals i consumisme. L'any passat també ho vaig notar. D'esma he girat els ulls vers els filòsofs hel·lenístics. El fundador de l'escola cínica és Antístenes d'Atenes (ca. 446-365 a.C), que fou deixeble de Gòrgias primer i de Sòcrates més tard. Sembla ser que cada dia recorria els set quilòmetres des del Pireu on vivia per a escoltar els ensenyaments del mestre atenès. D'ell en va fer seu el concepte de virtut i de raó: n'aprengué què és la fortalesa i la resistència al dolor.
Segons escriu Pere Villalba, "per a Antístenes, cal viure d'acord a la virtut, car és la que fa feliç l'home, amb un clar menyspreu pels béns materials, la bellesa i l'atractiu sexual i els honors i el poder polític. Això sí, «la virtut es basa en les obres i no demana massa paraules ni estudis, i que el savi és autàrquic, car tots els béns dels altres són seus... El savi no es governa segons les lleis escrites, sinó segons la llei de la virtut» (Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs il·lustres, VI, 11)".
(P. Villalba, Pobres. Discurs llegit el dia 13 de maig de 2004 en l'Acte de recepció pública a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, p. 50).
2 comentaris:
Els clàssics serveixen, un cop més, de refugi contra tots els vicis humans. A més d'un caldria recordar-li el famós "homo doctus in se divitias semper habet", o el "semper pauper eris si pauper es". O no?
Feliç 2009!
Sí, Jaume: quantes més coses recordem dels clàssics, més moderns serem.
Publica un comentari a l'entrada