Per això he viscut

En el pròleg de la seva Autobiografia (1967), el filòsof i humanista Bertrand Russell (1872-1970) va deixar escrits els següents paràgrafs que, en començar aquest nou any, trobo molt dignes de ser llegits i meditats:

Tres passions, simples, però aclaparadorament intenses, han governat la meva vida: l'ànsia d'amor, la recerca del coneixement i una insuportable pietat davant el sofriment de la humanitat. Aquestes tres passions, igual que les ràfegues dels vents, m'han dut d'una banda a l'altra, per una ruta canviant, sobre un profund oceà d'angoixa, fins a la vora mateixa de la desesperació.

He buscat l'amor, primer, perquè ens porta a l'èxtasi; un èxtasi tan gran, que sovint hauria sacrificat la resta de la meva existència per unes hores d'aquest goig. L' he buscat, en segon lloc, perquè alleuja la solitud, aquesta terrible solitud que una consciència trèmula, quan treu el cap mirant el món, atalaia el fred i insondable abís sense vida. L'he buscat, finalment, perquè en la unió amorosa he vist, com en una miniatura mística, la visió anticipada del cel que han imaginat sants i poetes. Això era el que buscava, i, encara que pogués semblar massa bo per a aquesta vida humana, això és el que -per fi- he trobat.

Amb idèntica passió he buscat el coneixement. He desitjat entendre el cor dels homes. He desitjat saber per què brillen les estrelles. I he tractat de percebre el poder pitagòric en virtut del qual el nombre domina el flux. Alguna cosa d'això he assolit, encara que no sigui gaire.

L'amor i el coneixement, en la mesura que ambdós eren possibles, em transportaven cap al cel. Però sempre la pietat em feia tornar a la terra. Ressona en el meu cor l'eco dels plany de dolor. Nens famolencs, víctimes torturades per opressors, ancians desvalguts, càrrega odiosa per als seus fills, i tot un món de solitud, pobresa i dolor han transformar en una burla el que hauria de ser l'existència humana. Desitjo ardentment alleujar el mal, però no puc, i jo també sofreixo.

Aquesta ha estat la meva vida. L'he trobada digna de ser viscuda, i amb gust tornaria a viure-la si se m'oferís l'oportunitat.