Dos poemes de Iannis Ritsos

El passat 12 de febrer vaig fer una escapada a Atenes amb els alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Matadepera. Vàrem coincidir, en el vol, amb l'amic i antic company de promoció, Eusebi Ayensa, avui director de l'Institut Cervantes a la capital grega. Em va obserquiar amb un llibre que ja he acabat de llegir: es tracta de la traducció de Les divuit cançons de la pàtria amarga, de Iannis Ritsos (publicat conjuntament per la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el CSIC). Hi va incloure una dedicatòria molt senzilla, molt ben pensada i que li agraeixo de tot cor:«Per a l'amic R.T. Després de tants anys, feliçment retrobat!»

Què puc fer, per a recomanar el llibre? La seva Introducció és impecable (tot un encert el record del dr. Alsina, introductor del grec modern a la U.B.), àgil, molt completa. Hi ha, en apèndix, uns comentaris que m'han fet verament feliç i que es llegeixen sense tallar l'alè, sobretot la biografia del poeta i les seves notes sobre la Ρωμιοσύνη. De la traducció en diré que és molt planera i fidel. Us copio dos breus poemes, crec que la sintonia no fallarà:

La Grecitat no la ploris

La Grecitat no la ploris quan va a agenollar-se
amb el coltell clavat a l’os, amb la soga nuada al coll.

Mira, de bell nou alça el vol i s’encoratja i creix
i fitora la fera amb la fitora del sol.

Poble

Un poble petit també lluita sense espases ni bales,
pel pa de tot el món, per la llum i la cançó.

Sota la seva llengua reté els crits i els visques
i si prova de cantar-los s’esberlen les pedres.