Matisos de l’heroi èpic

Acabo amb aquest tercer post, recollint una idea que em sembla important i que també compara l’amiga Mònica Flores. Es tracta de la visió sensiblement variada de l’heroi que trobarem en diferents epopeies. La gamma d’herois es diversifica. Fixem-nos en aquest vers de Chanson de Roland:

“Rollant ést proz e Oliver es sage”

(Roland, v. 1093)

“iert i sis, li quens Rollant, ço crei,

e Oliver, li proz e li curteis”

(Roland, v. 575-576)

Recorem, també, les escenes on Oliveros urgeix a Roland a tocar l’olifant i les negatives d’aquest (v. 1053, 1062, 1073).

En el cas de la Iliada aquesta combinació de valor i saviesa pot ben bé atribuir-se als personatges d’Aquil·les i Odisseu. Aquil·les seria l’heroi de la força física inqüestionable en el camp de batalla, mentre que Odisseu prefereix accions més prudents que garanteixin la victòria. Aquesta combinació s’observa clarament en el següent passatge:

“Contestant-li, el molt enginyós Odisseu va dir: Encara que tu siguis valent, Aquil·leu, semblant als déus, no incitis així als fills dels aqueus a marxar cap a Ílion a lluitar contra els troians sense haver menjat abans, perquè la lluita no serà pas per poc temps (...) Mana, doncs, que els aqueus s’atipin de pa i de vi vora les ràpides naus, que d’això provenen la fúria i el valor.” (Ilíada, cant XIX, v. 155 ss. Trad. J. Alberich)

Per una altra banda, una qüestió molt important que anuncien totes dues obres és el canvi de registre que patirà la figura de l’heroi. Aquil·les i Roland són herois monolítics i ferotges, banderers d’un heroisme que prioritza, abans que res, el seu honor personal. Però en el cas de la Ilíada, enfront d’Aquil·les trobem la figura d’Hèctor amb el qual apareix un heroisme nou que anteposa el deure cívic, així com el personatge d’Odisseu que opta per solucionar els conflictes amb l’ingeni abans que la força. Es tracten d’uns herois més moderns i humans que, per dir-ho amb Carlos García Gual, ens commouen. Pel que fa a la Chanson de Roland, hi ha autors que consideren que el desastre pirenaic mostra la mort d’un ordre establert i evidencia que, per la seva mateixa naturalesa, l’ideal heroic porta inscrit el germen de la destrucció.

(1) C. GARCIA GUAL, “Patria y guerra en el mundo griego antiguo”, Revista de Historia Militar, 49 extra, 2005, pàgs. 11-32.

(2) R. RUIZ CAPELLAN & F. ARAMBARU RIERA, “Substratos míticos en el Cantar de Roldán“, Cuadernos de Investigación, 12-13, 1987, pàgs. 5-43.