El professor del pijama de ratlles

Sabeu qui és el professor del pijama de ratlles? No l'heu pas vist? Un amic seu —només sé que es deia Pàvel— practicava la medicina abans del 1939. Fins fa poc el professor del pijama de ratlles ensenyava grec. Ara fa de jardiner —que ja és dir molt. L'han abandonat els seus mestres a qui admirava, ningú no li fa costat. L'autonomia de centres, el vot egoista dels claustrals, els tripijocs de la matrícula estival a mans d'uns directius obsessos, la humiliant inspecció educativa, entre tots l'han convertit en un apèndix rar, del tot incòmode com per a desfer-se'n d'un dia per l'altre. Orientadors de nova fornada i tutors i pedagogs arribistes i «compañeros todos» fan la feina bruta amb les mans netes: l'han torpedinat de ple. De seguida s'enfonsarà —diuen entre ells. Del naufragi no n'ha de quedar res: les engrunes del Grec se les repartiran els altres col·legues. És així com el grec acaba fagocitat per altres matèries que tindran més de vuit alumnes, talment un rossinyol devorat per l'esparver. És així com s'imposa el canibalisme educatiu, una cruel faceta de la prèdica d'igualdat d'oportunitats o del respecte democràtic per les minories... allò que defensen amb repicadissa càustica davant el seu electorat els nostres governants de vida opulenta i de magrícia intel·lectual.

Just fa un mes començava les classes i tal com van dades no sap si mai més tornarà a ensenyar l'alfabet mare de tots els alfabets occidentals, ni si el farà servir a la pissarra copiant paràgrafs i frases per a traduir: si alguna cosa hi ha, serà per a un altre, a distància. No sap tampoc si algun dia abans no es jubili algun grup de joves a redós seu tornarà a sentir uns versos dels seus llavis, llegits a poc a poc i amb emoció, un fragment d'una elegia o de les Anacreòntiques, o una sentència del vell Menandre o del savi Plató, una breu faula... No sap tampoc si mai podrà explicar que el grec és la llengua més antiga de les llengües indoeuropees a uns joves encuriosits que l'escolten i el miren badant els ulls i d'alguna manera noten com, aquelles estones de classe, tenen al seu davant un professor que reviu la seva vocació d'hel·lenista i els obre un cofre riquíssim de perles i secrets gramaticals, de troballes poètiques, d'etimologies, de reflexions polítiques i morals, de meravelles artístiques, de tresors científics o mites fabulosos... com mai no n'havien vist d'altre. No, el professor de grec ja no ha d'ensenyar res de tot això.

És que els professors de grec han ensenyat molt malament. Pàvel, l'altre jardiner, també devia ser un mal metge, li espeta l'infant (minut 4:30). Un metge de mala raça? El professor de grec també ho deu ser perquè cap altra especialitat no ha rebut tants cops de guitza. A dreta llei els poden tractar com un drap brut i amb un menyspreu bàrbar. Si no teniu el llibre de John Boyle a mà, aquí deixo la part del film a què em referia:

No parlo pas de fets aïllats: el grec desapareix a marxes forçades del batxillerat, ja falta meys. Primer la Logse, ara la Loe i la Lec ens arriben guarnides amb cireres enverinades. I el llatí tampoc no acabarà bé —si mai s'ha cregut segur com el cèrvol borni. Un dels darrers exemples de prepotència perversa dels responsables de l'educació de Catalunya mostra com la situació no és gens diferent del que s'han d'empassar al País Valencià o Andalusia: la franja mediterrània agonitza. Podem demanar entrevistes i diàleg, recollir signatures, associar-nos o escriure en els blogs... però la realitat és que no parlem el mateix idioma. Qualsevol que vulgui progressar només cal que llenci pedres al nostre teulat titllant-nos d'inútils obertament o callant davant qualsevol iniquitat. En ple segle XXI el professor de grec ha perdut el suport que altres especialitats s'han apropiat. Li han canviat la identitat fins al punt de creure qualsevol il·lusió i, en casos cada dia més nombrosos, passa per un estúpid que no les veu venir o per un ingenu "immortal". Si salva la pell és perquè es torna apàtic, vincla l'esquena i calla. No ho dirà a ningú i ni tan sols respondrà enquestes o llegirà la correspondència: vegeta —perquè potser recorda la mostela i la llima. I de tot això en diuen «renovació i innovació educativa», «reajustaments estructurals», «plans estratègics de millora», «circumstàncies momentànies», «disposicions que vénen de més amunt», «projectes educatius adaptats», «dedicació versàtil», «gestió democràtica i participativa»... i un grapat de falòrnies més. Tot es fa a costa de les hores de docència del professor de grec, l'autòmat del pijama de ratlles, el de l'obtemperància resignada i muda. Així és la riuada, cada dia és més forta, i el mal inevitable: jo hi he passat, m'ho conec de primera mà.