Temps i fets consumats

Eliminar la necessitat —i també el desig, i el goig i tot temor... però viure el temps que ens queda. Heus aquí la clau d'una vida feliç, aprenem-ne. «Creu-me, car Lucili... persuadeix-te que és tal com t'ho descric: hi ha hores que ens són arrabassades, d'altres que ens són sostretes, unes altres s'escorren elles soles. La pèrdua més vergonyosa és, però, la que prové de la negligència. I si bé t'hi fixes, la major part de la vida s'escola fent mal, una gran part no fent res, i tota la vida fent una altra cosa» (Ad Luc. I, 1).

Em semblava que, tret d'aquesta explicació consolatòria de Sèneca, poques respostes hi ha a la notícia (apareguda en forma de carta a El Periódico) que un sofert estudiant ha donat a conèixer: si hi havia pocs alumnes per al màster de professor en llengües clàssiques no hi ha alumnes, no hi ha màster. És a dir, «pocs» i «cap» ve a ser el mateix. En altres paraules: no hi ha criteris pedagògics quan s'imposa la llei del mercat. Són els verals de l'Educació (ui, en majúscula i tot!) emmirallada —diuen— en el model finès, que fa tot el contrari. Serà una manera d'evitar un previsible holocaust de professors de llengües clàssiques? De moment van guanyant temps, han fugit d'estudi i la primera promoció ha quedat decapitada. Comencem bé.