Trets de modernitat a l'Odissea

És un passatge comentadíssim. Penèlope escolta un aede que canta les gestes de Troia i els retorns de diferents herois. El seu cor, adolorit per l'enyorament, no ho pot suportar i li fa aturar el cant. El seu fill Telèmac no comparteix l'actitud de la mare (primer signe de modernitat, l'inconformisme) i la repta (segon signe). Més encara: el dolor, la desgràcia, no és obra de Zeus (tercer signe). La moda del moment és la que marca el ritme i el gust per l'art (quart signe de modernitat). No em puc resistir de proposar-ne la lectura: Od. I, 345-355.

Τὴν δ' αὖ Τηλέμαχος πεπνυμένος ἀντίον ηὔδα·

"μῆτερ ἐμή, τί τ' ἄρα φθονέεις ἐρίηρον ἀοιδὸν

τέρπειν ὅππῃ οἱ νόος ὄρνυται; οὔ νύ τ' ἀοιδοὶ

αἴτιοι, ἀλλά ποθι Ζεὺς αἴτιος, ὅς τε δίδωσιν

ἀνδράσιν ἀλφηστῇσιν, ὅπως ἐθέλῃσιν, ἑκάστῳ.

τούτῳ δ' οὐ νέμεσις Δαναῶν κακὸν οἶτον ἀείδειν·

τὴν γὰρ ἀοιδὴν μᾶλλον ἐπικλείουσ' ἄνθρωποι,

ἥ τις ἀκουόντεσσι νεωτάτη ἀμφιπέληται.

σοί δ' ἐπιτολμάτω κραδίη καὶ θυμὸς ἀκούειν·

οὐ γὰρ Ὀδυσσεὺς οἶος ἀπώλεσε νόστιμον ἦμαρ

ἐν Τροίῃ, πολλοὶ δὲ καὶ ἄλλοι φῶτες ὄλοντο.

I mirant-la, Telèmac compostament va respondre:
—Mare, ¿per què refuses al digne cantor que ens delecti
de la manera que el seu esperit el mou? Els culpables
no són pas els cantors, és Zeus el culpable, que dóna
als terrenals fariners la sort, com ell vol a cada home.
No, no el blasfem de cantar-nos la trista ventura dels dànaus;
car la cançó que més de moment aplaudeixen els homes,
sempre és la més nova que els vola entorn de l’orella.
Doncs que s’animi el teu cor i el teu pensament a escoltar-la:
no ha estat l’únic Ulisses a perdre el dia en què es torna,
a Troia, no, que també molts d’altres herois l’hi perderen.

Trad. C. Riba