dijous, 24 de desembre del 2009

Un fragment de l'Egloga in nativitate Christi, de Joan Baptista Anyés



En la biblioteca digital d'humanistes catalans que us recomano consultar vivament podreu trobar l'enllaç a un estudi molt complet sobre aquest humanista valencià. Ara només copio i tradueixo uns pocs versos de l'Ègloga (el poema té una extensió considerable, 213 versos) per a felicitar-vos el Nadal. Si la llegiu tota, veureu que els pastors (personatges doblats de poeta) volen portar regals no a llurs estimades, sinó a l'infant Jesús acabat de néixer. El passatge que copio (vs. 114-128) m'ha agradat especialment perquè té un bell eco del iam nova progenies caelo demittitur alto de la Bucòlica IV.

NOMENNUS
Eximite o pueri dubium caligine pectus.
Hic est venturum e caelo quem sepe canebam,
virgineo fudit quem Virgo puerpera nixu.
Hunc Cumaea olim cecinit vatesque vetusti
Hic est Emanuel ante omnia saecula natus,
unica progenies Magni praecelsa Tonantis
languentis saecli medicus medicina salusque
vitaque viventium caeli lux gloria divum.

ERACRITTUS
O me foelicem nimium bis terque beatum
si redit ad caulas ovis illa misella cruento
quam rapuit morsu infandus rapidusque lychaon.
PHYLELPES
Immo sidereis utinam sit Pastor ab oris.
Iste lupum valido sternat qui robore dirum,
densa heu qui latitans inter dumeta cruentus
quottidie nostras rapit abducitque capellas.

Nomenni
Companys, feu fora del cor qualsevol boirat de dubte. Aquest és el qui havia de venir del cel, a qui sovint dedicava el meu cant, el qui va deslliurar una mare verge en un part virginal. Fou promès per la dona de Cumes i els poetes antics. Aquest és l’Emmanuel, nascut abans de tots els segles, suprem fill unigènit del gran Déu tonant, metge d’aquest segle malaltís, medecina i salut; vida dels vivents, llum del cel i glòria dels déus.

Eracrit
Oh! Fóra immensament feliç i tres vegades benaurat si tornava al ramat aquella ovella, pobreta, la que arrabassà amb sanguinolenta dentegada l’inefable i arterós licaó.

Filelpes
Tant de bo aquest sigui el Pastor vingut de les ribes celestials per a derrotar amb la seva força el cruel llop, el sanguinari que s’amaga entre densos matolls i cada dia ens pren i s’enduu les nostres cabretes.]

5 comentaris:

Mònica Miró ha dit...

Preciós!

Que el Déu tonant ens protegeixi a totes i a tots en aquest segle nostre, que llangueix també entre mals diversos.

Una forta abraçada, Ramon!

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Doncs sí, Mònica, "tant de bo aquest sigui el Pastor vingut per a derrotar amb la seva força el cruel llop..." I cadascú s'ho sap!

Anònim ha dit...

té la qualitat de la senzillesa.


Tant de bo el pugui derrotar!!!

...i així estar tots contents i tranquils

Assumpta

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Gràcies, Assumpta. De fet, però, hi ha parts de l'Ègloga una mica barroques. Però el missatge és sempre molt transparent. Feliç any nou!

Tania ha dit...

Agardo que o 2010 sexa para tí un cesto acugulado de ledicia.

(καλὰ χρόνια!)