Tres records del lliurament dels premis Auriga

El passat dijous dia 25 de març va tenir lloc l'entrega de la XVII edició dels premis Auriga a l'aula capella de la Universitat de Barcelona. L'acte va ser presidit per Francesc Guardans, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i arrencà amb una conferència de gran lucidesa dictada per Ignasi Riera sobre els consells d'Horaci en la seva Art poètica. Entre el públic assistent recordo dues catedràtiques de la Universiat: la dra. Eulàlia Vintró (molt amiga de l'escriptor) i la dra. Esperança Borrrell. No hi faltaren el consell de redacció de la revista: Pere Izquierdo, Xavier Yáñez, Teresa Noel, Miquel Fernàndez. Tampoc no deixà d'assistir-hi Enric Roquet (no se'n perd cap!) enmig d'un públic notable d'amics i parents dels guardonats, a més de molts altres incondicionals.

Sobre la conferència d'Ignasi Riera apuntaré que tant de bo la puguem llegir en un proper número d'Auriga! Va saber glossar els deu consells, els punts forts de l'Epistola ad Pisones, els més profitosos, enmig d'al·lusions gens afalagadores al conseller Maragall, anècdotes variades sobre els seus anys d'estudi de llatí, l'aventura de la compra del volum de Sàtires i Epístoles preparat per Llorenç Riber a la FBM, a més de converses amb escriptors i pedagogs que promovien l'Escola horaciana [sic]. Molt interessant de debò: en un altre moment puc tornar sobre el tema.

L'IES Santa Eulàlia de l'Hospitalet tornava a estar d'enhorabona. Carme Llitjós, catedràtica de Grec durant molts anys hi ha fet una labor més que encomiable. Però ella mateixa va explicar durant l'acte que, arran de la seva jubilació, la directiva d'aquest IES, fent (ab)ús de les potestats gens educatives de què gaudeix qualsevol director d'IES, han optat per escapçar el Grec per la via dels fets consumats: aquest curs n'hi ha un 75% menys. I el curs vinent haurem de veure com desapareix del tot? Què caldrà que fem, doncs? Tant de bo, s'exclamava ella, puguéssim treballar cent anys per no haver de veure aquestes barbaritats.

El premi Núria Tudela va ser molt aplaudit i va rebre encomis unànimes. El va recollir Isaac García Oses, exalumne de l’IES Santa Eulàlia. Avui l'Isaac és estudiant a la Facultat d'Història. El seu treball La participació ciutadana: itinerari de les institucions, viatge de les paraules serà reproduït en format reduït per la revista però des d'aquí li ofereixo la possibilitat de penjar-lo íntegrament a www.culturaclassica.com.

Sobre el Didascàlia 2009. El premi no és pas per a mi sol. Han estat milers els qui han participat en els Festivals de teatre i desenes de representacions en alrtes àmbits: professors, alumnes, públic general, grups de teatre, gent de l'administració i de qualsevol escala, que em fóra difícil no recordar-los. Però tinc en el cor els noms d'Alfonso Martínez, Enric Comas i del grup Tempus est iucundum on alguns alumnes meus van anar a parar: l'Aina, Christian, Pablo, Iris, Agnès... El premi, doncs, és per a tots. I els clàssics també: els clàssics ens parlen a tots, tant de ciències, lletres i de qualsevol altra branca. El teatre és una forma excepcional de dialogar i de nostrar els clàssics i per això cal promoure'l en tots els vessants. Tot això pot ser molt bonic però cal saber bé com s'ha de dur a terme; per això abans de veure el vídeo només al·ludiré a un proverbi àrab: "qui no comprèn una mirada tampoc no podrà comprendre una llarga explicació."




Addendum (6 d'abril): val la pena llegir també el post de la Montserrat Tudela en el seu blog i també l'article a l'Avui del mateix Ignasi Riera.