Trec l'exemple del treball de Joan Bellès, Apropament als clàssics. Val la pena iniciar un temps de lleure per a reprendre amb energia renovada el treball quotidià. Fixem-nos en el consell que donava Estaci:
exue curis
pectus et assiduo temet furare labori.
et sontes operit pharetras arcumque retendit 30
Parthus, et Eleis auriga laboribus actos
Alpheo permulcet equos, et nostra fatescit
laxaturque chelys: vires instigat alitque
tempestiva quies; maior post otia virtus.
.....
te quoque flammabit tacite repetita parumper
desidia et solitos novus exsultabis in actus.
Allibera el teu cor dels neguits i fuig del treball assidu. També el part deposa el seu buirac funest i afluixa el seu arc, i l’auriga refresca dins l’Alfeu els seus cavalls que han fatigat la plana d’Èlida amb llurs curses, i la meva mateixa lira es cansa i cedeix: un descans assuaujat estimula i nodreix el vigor, i el vigor s’acreix després de l’oci. […] Tu també, sense que te n’adonis, obtindràs una nova flama si retrobes una estona el repòs i, revifat, afrontaràs amb joia la feina acostumada.
(Estaci, Silves IV 4, 28-34; 37-38. Trad. Guillem Colom, FBM 1960)
(Si voleu sentir el preludi original de Peer Gynt aneu a aquest enllaç.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada