Aquí teniu una postal que potser ben pocs han vist. És antiga, de les primeres que va treure la casa. Sí, els pneumàtics Michelin van començar a fer propaganda, deu anys després de fundar l'empresa, amb un ninot, "le bonhomme Michelin", també anomenat Bibendum o, simplement Bib. Fins i tot els treballadors de la casa solen ser anomenats "Bibs".
El vers horacià va tenir un ressò inesperat per bé que fora de context: res de Cleòpatra, res d'amenaces a la pau romana. Davant d'exemples com aquest, algú s'ha preguntat mai si el lloc dels clàssics en el segle XXI no fóra traient-lo del seu lloc? Qui sabria dir si la millor manera donar vida al món clàssic no hauria estat atorgant-li una nova vida, deslligant-lo de la traditio? Què passaria si es feien servir els clàssics "desarrelant-los"... o dit d'una altra manera, implantant-los on mai hauríem pensat que arrelarien?
Corregiu-me si m'equivoco, però hi ha frases d'encuny clàssic que inesperadament són dites en els contextos més inverosímils. He pescat a Youtube una escena del film Beverly Hills Chihuahua. Fixeu-vos en el minut 5:15: encara que la versió en castellà de Sudamèrica diu "estás bloqueando mi sol" (no n'he trobat d'altra), en realitat tenim al davant, durant breus segons, una paròdia de Diògenes adreçant-se a Alexandre el Gran en la que els papers s'han intercanviat per uns cadells. Calia saber-ho?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada