Per citar unes paraules del Dr. Fabio Troncarelli, “no només existeix la censura per motius polítics, sinó que existeix també per motius sociològics i culturals”. Durant l’última etapa romana, se sabia que també els pensaments de la gent (fantasies, etc.) podien actuar en contradicció al govern oficial. L’exemple perfecte seria el d’Ovidi, condemnat per suposats motius polítics tot i que en realitat no eren el motiu principal. Aquí actuaven de la mà la sociologia i la cultura. Existia una necessitat d’eliminar aquelles veus que parlaven, pensaven i actuaven en contra de la nova realitat que els governants intentaven aplicar. De fet, tot i que s’elimini físicament una persona, la població pot continuar parlant-ne i, per tant, mantenint-la viva sempre que es conservi el seu record —qüestió en la que intervenen els sentiments i no les lleis—. Així doncs, sorgeix finalment la necessitat, per part dels governants, d’intentar prohibir que “hom parli d’aquella persona”.
Mitjançant la por van aconseguir entrar dins la ment de la gent induint-la a l’autocensura, acompanyada de la passivitat i del conformisme —cosa pitjor i més perillosa que la censura exercida directament per les autoritats del govern—. Aquesta hegemonia converteix els súbdits d’un imperi en esclaus per naturalesa.
És important conèixer el passat per a entendre el present. La censura sempre ha acompanyat la història de la humanitat i ha anat de bracet amb l’elit política i religiosa de diferents societats, fins fer-se present en els nostres dies. Ens podem demanar què hauria passat si s’haguessin conservat aquestes obres i com haurien fet evolucionar les societats. Tot i que només podem plantejar hipòtesis, podem afirmar amb certesa que, tal com tal s’han consumat els fets hi ha hagut una pèrdua del coneixement de moltes persones, ideologies o formes d’art a favor d’una única forma de veritat imposada per la classe dominant.
Moltes gràcies, Laura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada