Havent llegit uns versos de Machado m'ha impressionat la possible lectura, amb una estructura gairebé completa, com si es tractés d'un epigrama, d'alguns fragments de Safo. La brevetat, ja ho veureu, hi col·labora sempre eficaçment.
A. Machado, "Apuntes" IV (Poesías completas, Austral, Madrid 1984, p. 386)
Porque más vale no ver
fruta madura y dorada
que no se puede coger.
Safo, frag. L.-P. 105a
οἶον τὸ γλυκύμαλον ἐρεύθεται ἄκρωι ἐπ᾽ ὔσδωι,
ἄκρον ἐπ᾽ ἀκροτάτωι, λελάθοντο δὲ μαλοδρόπηες·
οὐ μὰν ἐκλελάθοντ᾽, ἀλλ᾽ οὐκ ἐδύναντ᾽ ἐπίκεσθαι.
talment com la poma delitosa vermelleja dalt de la branca, al capdamunt de tot, i els qui collien pomes la van oblidar —no, no l’oblidaren, que no hi pugueren arribar. [trad. R. Torné]
3 comentaris:
Amic Ramon,
La meva felicitació per aquesta troballa teva. Ser capaç de relacionar Safo amb Machado és una feina molt meritòria. Es nota que el Grec i el Llatí no se’t resisteixen en res. Podem estar segurs que Machado coneixia els versos de Safo que cites, o és que, tractant-se d’un tema universal, dos genis han coincidit en el tractament del tema?
Una abraçada,
Antonio
PS.: Gràcies pel comentari en el meu blog a BWV140, però ja no hi es l’entrada, perquè es tractava d’un error de publicació.
Una delícia, gràcies per delectar-me amb tan meravellosos poemes.
Bé, gràcies pels cometnaris però no és res més que una possible (ara mateix no sé si plausible) lectura. Miraré d'entrar-hi més.
Publica un comentari a l'entrada