dimecres, 24 de novembre del 2010

Abocar un son dolç (β, 395)

L'expressió és una troballa ben homèrica. Atena vol que Telèmac surti d'Ítaca sense que els pretendents ho sàpiguen: ἔνθα μνηστήρεσσιν ἐπὶ γλυκὺν ὕπνον ἔχευε ( β 395). Res més fàcil per a una deessa.

Riba tradueix així: "sobre els pretendents escampà una son dolça" (en la seva primera versió, la de 1919, diu, més fidel al grec: "i allà, als pretendents va espandir-los una son dolça damunt").

És ben probable que més d'un copista (de fet tota la famíla o de mss. és congruent en aquest punt) vulgués fer més entenedor el verb χεύω i canviés ὕπνον per οἷνον: aleshores sí que els pretendents, ben regats, no s'haurien quedat banquetejant!