Immediatesa

M'han passat aquest vídeo de propaganda i us ho puc ben assegurar: no sé què pensar. Si en el futur tot ha de ser immediat... què queda del pòsit, la interiorització, la reflexió pausada, la prova, la relectura... i de la rectificació!



El problema de fons crec que és un altre, però. Sembla que es tracta de tenir-ho tot al preu de no-res: aquest testimoni d'una persona que fa les coses com cal i com li prenen el pèl és més que eloqüent. Mentrestant, els missatges de l'era Youtube ens avisen contínuament de dos aspectes que cal tenir molt en compte:

1. La rapidesa dels canvis i de la inestabilitat de qualsevol cosa que ara ens sembla que té alguna base sòlida o permanent. Vegeu això, per exemple. 

2. L'èxit —podem posar per cas l'àmbit de l'ensenyament, però no és aquest, ni de lluny, l'únic camp a considerar— depèn de la capacitat d'incorporar encertadament en la vida quotidiana els nous sistemes col·laboratius, globalitzadors i a distància que tenen la virtualitat de la pantalla com a principal suport. Missatges com aquest i com aquest altre avui per avui no ens són gens estranys.

Però una mar de dubtes em vénen al cap. Com assimilar amb encert aquests canvis tan inestables, com sabem que assimilem encertadament cada novetat? Quines garanties tenim que allò presentat com a nou i necessari és realment millor que no el passat immediat, ja prescindible i que cal rebutjar? Qui garanteix el joc net de tot el sistema de renovació contínua, intrínsecament démodé? Per què tan afany a introduir les noves teconologies i arraconar sense pietat la cultura dels llibres, colzes i celles, del diàleg que es pot reprendre i vivificar qualsevol moment assaonat amb mil dosis d'ironia? I, si m'és permès: per què i amb quins arguments tan hipòcritament incontestables condemnem la humanitat a envellir d'una manera definitiva tan ràpidament?