dijous, 1 de desembre del 2011

Sobre Lluís Segalà

Crec que fou la primavera del 1988 que vaig assistir a una conferència de D. Manuel Fernández Galiano a la Universitat de Barcelona en què va fer un sketch sobre la història de la filologia clàssica espanyola. Encara recordo, mentre sortia de la biblioteca de Grec, aquella gesticulació una mica espectacular i la seva veu segura i forta, sense un gram d'empegueïment, que em va deixar més desorientat que mai:
— Pepe, ¡qué alegría verte!
— Manolo, ¿cómo estás? Te estaba esperando...
(Els dos personatges són Josep Alsina i Manuel Fdez. Galiano.) En el decurs de la conferència, que se'm fa impossible de resumir, recordo molt bé com va afirmar que les traduccions de Segalà no havien envellit tant com d'altres i que encara es llegien ben a gust, fet que d'alguna manera caldria estudiar i intentar esbrinar.

L'anècdota ha vingut a tomb mentre passava uns apunts a net, on tenia recollides aquestes dades tretes de l'Arxiu Joan Maragall. En efecte, a la seva biblioteca es conserva un exemplar d'un Hesíode publicat en foli, a Barcelona, per la "Tipografía La Académica" el 14 de juliol de 1910.  Aquesta n'és la referència:

Hesíodo, La Teogonía. 
Con la versión directa y literal por LUIS SEGALÁ Y ESTALELLA

Doctor en Filosofía y Letras y en Derecho
Catedrático de Lengua y Literatura griegas de la Universidad de Barcelona
Académico electo de la Real de Buenas Letras
Miembro de la Association pour l'encouragemenet des études grecques
e Individuo de número de la Βυζαντιολογικὴ Ἑταιρεία

Publicada en el ANUARIO DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA
 correspondiente al curso de 1908 a 1909

El llibre conté la següent dedicatòria, escrita amb lletra ben clara i elegant:
Al gran poeta D. Joan Maragall, Ll.S.E. (Barcelona, 7 de gener de 1911). 

En la contraportada del susdit volum hom llegeix els següents treballs que l'any 1910 Segalà ja tenia publicats o en curs d'elaboració:

· Gramática del Dialecto Eólico. Premiada en la Exposición Internacional de Atenas, de 1903. Barcelona, Bonal, 1897
· Homero, La Ilíada. Versión directa y literal del griego, favorablemente informada por la Real Academia Española y declarada de mérito por el Consejo de Instrucción Pública, con ilustraciones de Flaxman y de A.J. Church. Barcelona, Montaner y Simón, 1908.
· Homero, La Odisea. Versión directa y literal del griego, con ilustraciones de Flaxman y de Wal Paget. Barcelona, Montaner y Simón, 1910.
· Hesíodo, La Teogonía. Texto griego, versión directa y literal, y dibujos de Flaxman. Barcelona, Serra Hnos. y Russell, 1910.

En preparación:
Homero, La Batracomiomaquia y Los Epigramas   ·   Hesíodo, Los Trabajos y los Días  ·   Apolonio, Las Argonáuticas
Colección de Autores clásicos, griegos y latinos con la construcción directa y la traducción interlineal publicada bajo la dirección de L. Segalá y F. Crusat (profesores de la U.B.).
· Obras de Cornelio Nepote, Lhomond, Horacio
· En preparación: Anacreonte, Babrias [sic], Demóstenes, Jenofonte, Homero, Platón, Sófocles, Cicerón, Fedro, Justiniano, Ovidio, Virgilio, etc.
Biblioteca de Autores griegos y latinos con la versión directa y la traducción literaria por eximios humanistas antiguos y modernos, publicada bajo la dirección de L. Segalá y C. Parpal (profesores de la Universidad de Barcelona).
· Obras de Baquílides, Erina, Jenofonte, Mosco, Safo, Sófocles, San Basilio, San Crisóstomo, Horacio
· En preparación: Arato, Aristóteles, Bión, Eurípides, Herodas, Homero, Menandro, San Metodio, Pitágoras, Teócrito, Ausonio, Catulo, Claudiano, Fedro, Juvencio, Lucano, Marcial, Ovidio, Plauto, Prudencio, San Dámaso, Séneca, Tibulo, Virgilio, etc.

6 comentaris:

P. Maró ha dit...

Vaig llegir la seua traducció castellana de la Iliada que té publicada a la col·lecció austral i em va agradar moltíssim. D'això ja farà uns bons deu o dotze anys. Encara recorde que deia Aquileo! Gran filòleg!

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Certament les traduccions de Segalà es van publicar i reeditar força vegades. La col·lecció Austral en va fer una edició de butxaca però la seva lletra, tan minúscula, la fa molt incòmoda a la lectura!

Enric Blanes ha dit...

Eduard Valentí ja apuntava en la mateixa direcció en el seu assaig "Maragall i els clàssics", del 1961 (inclòs a 'Els clàssics i la literatura catalana moderna').

Odisseu Tersites ha dit...

El malaguanyat Segalà, mort per la "bomba del Coliseum", en el bombardeig dels italians sobre Barcelona, és una personalitat de la nostra cultura que cal posar en valor. Si bé, com saps, ens va deixar la traducció al català del Cant I de la Ilíada, potser entre les runes del bombardeig hi van quedar i desaparèixer, inèdits, altres cants, traduïts al català.
Maragall, en la seva biblioteca, també hi tenia les seves traduccions al castellà de la Iliada i l'Odissea ( http://bit.ly/sylVvx )
En l'exemplar de què disposo de la Teogonia de Hesiodo hi consta la dedicatòria a Josep Pin i Soler, ("A l'eminent escriptor català D. J. Pin y Soler, en testimoni de distingida consideració y singular apreci. Lluis Segalá y estalella. Barcelona, 19 d'Abril de 1911"). Salutacions

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Enric,

sí, l'estudi de Valentí és un estudi perfectament vigent i que caldria tornar a publicar d'alguna o altra manera.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

De Lluís Segalà disposem de força documents i cartes que convindria aplegar i esudiar 'in toto'. Casa seva va resultar totalment destruida però per la ciutat corren encara doucments seus. Seria una llarga i pacient tasca la de recollir la documentació dispersa. La dedicactòria a Pin i Soler n'és un bell exemple, i tant!