No vaig conèixer Miquel Dolç. Però el vaig llegir. I vaig aprendre moltíssim d'ell. L'any 2000 el professor Marc Mayer acollia en la seva col·lecció Aurea Saecula un recull d'estudis sota el títol Assaigs sobre la literatura i la tradició clàssica. Semblava que després del seu decès ningú no se'n recordaria més... i la Universitat de Barcelona no va fallar. El pròleg del llibre és del mateix Marc Mayer i reprodueix el discurs en ocasió de la seva solemne investidura honoris causa a títol pòstum a la Universitat de València. Al llarg de les pàgines d'aquests Assaigs Miquel Dolç ens mostra, amb rigor i claredat de plantejaments, què podem aprendre dels bons humanistes, escriptors i traductors, i de tots aquells que han contribuït a configurar la nostra història.
Consulteu, per als actes d'enguany aquest web preparat per Mateu Morro. És admirable la seva capacitat de treball, que era immensa. Sobretot es tractava d'un treball ben fet, conscienciós, acurat, exemplar i la consulta de la seva obra penso que hauria de ser obligada per a qualsevol llatinista del país que es vanti de tenir un mínim d'aspiracions.
2 comentaris:
Fue catedrático de mi universidad, la Autónoma de Madrid, hasta que se jubiló. Yo no lo llegué a conocer como profesor y lo vi sólo una vez, cuando se pasó por el departamento para recoger unos libros. Lo recuerdo con afecto por las cosas que he leído de él, ya que no por las clases que nunca pude escuchar.
Pues sí, en la UAM, y antes en la de Sevilla y la de Valencia. Mi recuerdo y admiración me vienen por lo que he leído de él, ¡escribía muy bien!
Publica un comentari a l'entrada