Vers un nou canon?

Peter Constantine té un llibre, The Greek Poets. Homer to the Present, que recull mil poemes escollits de tota la història de la grecitat,des d'Homer a Kavafis. (En aquest llibre trobareu també els dístics de Simònides lloant el vers més savi de la Ilíada: aquí n'hi ha l'enllaç també en format àudio.)

Però escric en un moment d'impasse. Robin Lane Fox, sempre segons Daily Mail, té deu mites que li han robat el cor. Un dels estudiosos de l'historicisme de les lletres grecollatines, Francisco García Jurado, es queda amb aquesta tríade d'escriptors: Aulus Gel·li, Montaigne i Borges. Em ve al cap el denostat Canon occidental de Harold Bloom i no és perquè potser anem cap a la cultura de la reducció, el simplisme jibaritzador, l'empobriment irremissible, no. Serà que, tot i els temps tan complicats que ens toca viure, en el fons desitgem i ens sentim pagats amb ben poca cosa. Serà que l'erudició alexandrina sempre serà cosa de minories. Serà que la curiositat humana cerca també per molts altres llocs.