Després de Neró

Impressiona de manera impensada la Introducció que dedica Francesc Martorell als temps en què va viure Tàcit. Les seves pàgines preliminars a les Obres Menors de la Fundació Bernat Metge (pàgs. V-XV) m'han semblat d'una capacitat afermada per a captar i transmetre al lector, a base de fogonades de Suetoni i —en menor grau— del mateix Tàcit, tot un retrat dels emperadors que no desmereix d'una prosa elevada de personalitat ben noucentista, en traçar un retrat més moral que no psicològic, amb una mirada potser més historiogràfica que no històrica, atent al plausible estat d'ànim de qui s'ha d'informar, de vegades mitjançant anècdotes intel·ligentment escollides (les de Domicià, sobretot), i que té més intenció educadora que no simplement la d'oferir una Notícia preliminar. Unes pàgines que avui em semblen perfectament vigents i recomanables.