Gràcies a la gentilesa de Dario Sancho he pogut conèixer l'obra de
Manuel Boix. Vicent J. Escartí té
uns comentaris a un grup d'escultures seves que daten entre el 1991 i el 2003 i que han estat aplegades en
El punt dins el moviment. Que Boix ha fet un triple joc amb aquesta escultura quedà palès amb la següent explanació de Sancho:
L'escultura realitzada en marbre blanc de Macael... evidencia una complicitat pregona amb la més pura tradició escultòrica clàssica. La peça es divideix en dos plànols. En el primer d'ells, situat a sobre, l'artista representa la mà sostenint la pilota que queda suspesa mirant cap al terra, en una posició que ens recorda de forma immediata a Narcís ajupit. El segon dels plànols, el que trobem a la part baixa de l'escultura, representa el reflex de la ma i la pilota en l'aigua. Es tracta doncs d'una interpretació al·legòrica del mite amb la qual l'artista introdueix, de forma intencionada, l'element clàssic dins d'una col·lecció que fins aquest moment havia tingut un caràcter decididament modern.
Finalment reprodueixo una altra idea que m'ha m'interessat també de manera ben frapant:
En Narcís, la mà i la pilota esdevenen, segurament, una metàfora del passat i del present. (...) L'autor ha representat la mà que sosté la pilota, emergent de l'aigua i reflectint-se en el líquid. Però aquell mateix reflex, la idea de reflex, lluny d'estar provocat per l'aigua "real" .... és un treball de talla en el mateix marbre, i forma part de la mateixa escultura. El reflex de la mà i de la pilota es converteixen en volums purs, deliberadament plens d'incisions, i pretenen i aconsegueixen simular i suggerir l'aigua que, no perdent la consistència immaterial que s'espera d'una cosa tan etèria com són les imatges reflectides en un element líquid, tenen, no obstant, la contundència que els aporta el fet d'estar realitzats en marbre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada