Si governar no és fàcil...

...el recurs a les comparacions amb el món animal que vehiculava la faula és una temptació que sembla indefugible. El corpus d'Isop i els seus nombrosos epígons en són un bell exemple. Per a Xenofont la Ciropèdia fou ocasió que li vingué com anell al dit per a justificar l'acció de govern de Cir el Vell. Només cal atansar-se a les pàgines inicials del llibre primer per adonar-se'n. Cosa interessant: mentre els uns utilitzen simplement l'αἴσθησις per a revoltar-se (ἄνθρωποι δὲ ἐπ' οὐδένας μᾶλλον συνίστανται ἢ ἐπὶ τούτους οὓς ἂν αἴσθωνται ἄρχειν αὑτῶν ἐπιχειροῦντας. Cyr. Ι, 1, 2), Cir, per la seva banda, obrava amb coneixement de causa (ἐπισταμένως τοῦτο πράττῃ. Cyr. Ι, 1, 3). És clar que no s'equivocava Ciceró quan comenta en una carta al seu germà que «Cyrus ille a Xenophonte non ad historiae fidem scriptus est, sed ad effigiem iusti imperii» (Ad Quint. fratr. I, 1, 8, 23).