.jpg)
Impressiona la imatge de Rodin en què es mostra un Orfeu dèbil i poruc, maldant per no mirar endarrera. Sembla que té el pressentiment de perdre, per culpa de la mirada, l'esposa que tant s'estima. O és que ja l'ha mirat i ara tot al seu voltant es torna fosc, terra i pedra? Eurídice encara no s'ha desvetllat del somni de la mort, de la caverna closa, no ha obert els ulls i no ha sortit de la roca amorfa; el seu braç no té braó, resta caigut, igual que la seva ànima morta. Aquesta parella lassa i vençuda, no serà el símbol de la humanitat fracassada? No serà, doncs, una rèplica pagana d'Adam i Eva? O una imatge de la vida humana dessolada després d'Epimeteu i Pandora?
3 comentaris:
No m'havia mirat aquesta escultura des de la perspectiva que proposes Ramon. De fet qualsevol de les preguntes que conviden a la reflexió poden ser contestades afirmativament penso. Comparteixo al facebook tant la imatge de Rodin com el text amb el teu punt de vista.
Una forta abraçada!!!
Gràcies novament, Eulàlia. Quin és el teu facebook, sisplau?
Magnífic Ramón l'escultura és preciosa, Rilke va fer múltiples conferències sobre Rodin, un escultor sublim. La vida humana pot en molt moments ser dessolada, trista, difícil , però també hi ha moments de joia, al capdevall la vida és tot el que tenim!
mercè Collell
Publica un comentari a l'entrada