Antoni Rubió i Lluch va mantenir una riquíssima correspondència, arran del seu interès sobre la Grècia medieval i moderna, amb nombrosos estudiosos d'arreu d'Europa. Hom podrà destacar la presència d'intel·lectuals grecs de la categoria dels escriptors Dimítrios Vikelas i Kléon Rangavís, amb el folklorista Nikólaos Politis i, d'una manera més intermitent, amb els historiadors Spirídon Lambros o Dimítrios Kambúroglus.
Aquesta correspondència ha estat recollida, convenientment anotada i pulcrament editada per Eusebi Ayensa. La publicació dels quatre volums (més de dues mil pàgines tot plegat) ha anat a càrrec de l'IEC, com no podia ser d'altra manera. Tal com afirma en un apunt seu, «des del punt de vista temàtic no hi ha esdeveniment important de la història grega i catalana de final del segle xix i principi del XX que no tingui ressò en aquest epistolari: l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, el terrible terratrèmol que sacsejà Grècia a principi del 1894, la llarga lluita del poble cretenc per la independència –durament reprimida pel Govern de la Sublim Porta–, els primers Jocs Olímpics de l'era moderna celebrats a Atenes l'any 1896, la pèrdua de les colònies espanyoles d'ultramar dos anys més tard o el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l'any 1906 són només alguns dels molts esdeveniments que tenen cabuda en aquestes pàgines. Cal destacar, així mateix, que en alguns casos puntuals les notícies contingudes a les cartes enviades o trameses per Rubió fan replantejar de cap i de nou algunes iniciatives culturals, polítiques o militars de primer ordre. Aquest és el cas, per exemple, de l'autèntica implicació del baró Pierre de Coubertin en la restauració dels Jocs Olímpics, que, a jutjar per una carta enviada per Dimítrios Vikelas a Rubió el 14 de juliol de 1894, sembla que cal relativitzar o, almenys, matisar profundament. No és menys sucosa l'abundant correspondència que generà la guerra de Cuba de l'any 1898 i que portà Rubió a rectificar la visió esbiaixada que, a parer seu, donava la premsa grega d'aquest conflicte bèl·lic i a protestar iradament, en més d'una ocasió, pel paral·lelisme fals que s'esbombà a Grècia entre Cuba i Creta, dues illes màrtirs que compartien la submissió al jou d'una Espanya i una Turquia tiràniques i opressores».
Aquests volums es divideixen en els següents anys:
- Volum I: 1880-1888
- Volum II:
1889-1900
- Volum III:
1901-1915
- Volum IV: 1916-1936
El primer volum ja va despertar una notable expectació: va ser presentat per Sebastià Janeras, expert en l'Orient cristià i il·lustre bizantinista, i també pel P. Josep Massot, el qual n'havia estat revisor.
La següent galeria d'imatges recull alguns moments de la presentació.
Antoni Rubió i Lluch va mantenir una riquíssima correspondència, arran del seu interès sobre la Grècia medieval i moderna, amb nombrosos estudiosos d'arreu d'Europa. Hom podrà destacar la presència d'intel·lectuals grecs de la categoria dels escriptors Dimítrios Vikelas i Kléon Rangavís, amb el folklorista Nikólaos Politis i, d'una manera més intermitent, amb els historiadors Spirídon Lambros o Dimítrios Kambúroglus. Aquesta correspondència ha estat recollida, convenientment anotada i pulcrament editada per Eusebi Ayensa. La publicació dels quatre volums (més de dues mil pàgines tot plegat) ha anat a càrrec de l'IEC, com no podia ser d'altra manera. Tal com afirma en un apunt seu, «des del punt de vista temàtic no hi ha esdeveniment important de la història grega i catalana de final del segle xix i principi del XX que no tingui ressò en aquest epistolari: l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, el terrible terratrèmol que sacsejà Grècia a principi del 1894, la llarga lluita del poble cretenc per la independència –durament reprimida pel Govern de la Sublim Porta–, els primers Jocs Olímpics de l'era moderna celebrats a Atenes l'any 1896, la pèrdua de les colònies espanyoles d'ultramar dos anys més tard o el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l'any 1906 són només alguns dels molts esdeveniments que tenen cabuda en aquestes pàgines. Cal destacar, així mateix, que en alguns casos puntuals les notícies contingudes a les cartes enviades o trameses per Rubió fan replantejar de cap i de nou algunes iniciatives culturals, polítiques o militars de primer ordre. Aquest és el cas, per exemple, de l'autèntica implicació del baró Pierre de Coubertin en la restauració dels Jocs Olímpics, que, a jutjar per una carta enviada per Dimítrios Vikelas a Rubió el 14 de juliol de 1894, sembla que cal relativitzar o, almenys, matisar profundament. No és menys sucosa l'abundant correspondència que generà la guerra de Cuba de l'any 1898 i que portà Rubió a rectificar la visió esbiaixada que, a parer seu, donava la premsa grega d'aquest conflicte bèl·lic i a protestar iradament, en més d'una ocasió, pel paral·lelisme fals que s'esbombà a Grècia entre Cuba i Creta, dues illes màrtirs que compartien la submissió al jou d'una Espanya i una Turquia tiràniques i opressores». Aquests volums es divideixen en els següents anys:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada