Plató fa una invitació a la saviesa

L’al·legoria de la caverna és una invitació a la saviesa i una invitació a reorientar la vida intel·lectual i pràctica, tant individualment com de manera col·lectiva. Aquesta al·legoria ens convida a espolsar-nos de tot allò que pensem acríticament i que assumim simplement perquè ho hem heretat: així és com viuen els presoners dins la cova, sense imaginar que fora d’aquell àmbit hi ha un altre món... el món mateix.

Certament, els atenesos eren enlluernats per les paraules dels sofistes, mentre que l'home que s'ha deslligat de les cadenes i ha pogut fugir queda enlluernat per la idea de Bé. Les paraules dels sofistes eren ambigües i buides, mentre que la idea de Bé és immòbil, certa, plena. Els discursos sofístics eren amarats de retòrica i dóxa, eren fets a mida dels qui els encarregaven; l’home teorètic, "l'home que mira" (theoreîn), per la seva banda, és ple de llum i certesa, amb un coneixement exacte de la justícia, capaç de mesurar sense equívocs el valor de cada cosa atès que pot contemplar-ho tot nítidament, en la seva puresa ideal... Arribats a aquest punt, ningú no dirà que tot plegat són massa avantatges?