Pregària de Sòcrates

Ὦ φίλε Πάν τε καὶ ἄλλοι ὅσοι τῇδε θεοί, δοίητέ μοι καλῷ γενέσθαι τἄνδοθεν· ἔξωθεν δὲ ὅσα ἔχω, τοῖς ἐντὸς εἶναί μοι φίλια. πλούσιον δὲ νομίζοιμι τὸν σοφόν· τὸ δὲ χρυσοῦ πλῆθος εἴη μοι ὅσον μήτε φέρειν μήτε ἄγειν δύναιτο ἄλλος ἢ ὁ σώφρων.

Oh, estimat Pan i altres déus aquí presents! Concediu-me la bellesa interior i, en allò que toca al meu defora, feu que tot el que posseeixo s'adigui amb el meu interior. Que consideri ric el savi. I que la meva fortuna sigui tanta com perquè l'únic capaç de guanyar-la i administrar-la no pugui ser ningú més que l'home assenyat.

[Plató, Fedre, 279b-c]