.jpg)
Els darrers mesos no són infreqüents els escrits d'opinió sobre els efectes de la postmodernitat, de la barbàrie educativa, de la corrupció entre els representants del poble. Avui per avui sembla que tenim ben bé els ulls tapats, o bona part del rostre. Hem quedat incapacitats per a veure, ententre i afrontar no sols la realitat històrica sinó la pròpia existència, la identitat i el nostre paper en el món d'avui.I què ens preocupa? Ens preocupa tot allò material. I res més, o ben poca cosa més, com ara el carpe diem a la desesperada, talment un nou banquet de Trimalció, plens d'extravangàncies i incoherències.
Sòcrates ja ho va deixar dit als seus conciutadans: "Oh tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força, ¿no t'avergonyeixes d'ocupar-te de la fortuna per veure com se't farà més grossa possible, i de la glòria i de l'honor, i en canvi, del seny i de la veritat de l'ànima, de veure com esdevindran millors, no te n'ocupes ni hi penses?" (Pl. Apol. 29d, p. 29 FBM)
2 comentaris:
Excel·lent reflexió, Ramon. I un finalment constata, malauradament, que molta gent, fins i tot aquella de qui un se'n pot refiar perquè li suposa sentit comú i, sobretot, una certa gratuïtat en les seves accions en nom de l'altre, acaba per entonar un "ad maiorem gloriam" de si mateixa que encobreix perversament. Quo usque tandem...?
Tens tota la raó: Però quan escarmentarem? És la pregunta obligada en casos així.
Publica un comentari a l'entrada