Varró i altres erudits

Al costat dels homes d’acció, els homes d’estudi, conservadors platònics, treballaven més o menys pacíficament: com ara Pomponi Àtic, el gran amic de Ciceró i editor crític de les obres retòriques i filosòfiques, el pitagòric i gramàtic Nigidi Fígul, el jurisconsult Servi Sulpici Rufus; Corneli Nepos, del qual han arribat unes mediocres Històries d’homes il·lustres estrangers, part d’un recull més extens; i el més famós de tots, M. Terenci Varró (116-27). Antic lloctinent de Pompeu, es passà a Cèsar, que li encarregà l’organització de biblioteques públiques; August voltà la seva vellesa de consideracions. No es conserva d’ell sinó un tractat d’agricultura (Rerum rusticarum libri III) i una part del de Lingua Latina. Els retalls que resten de les seves Sàtires Menipees, miscel·lànies en prosa i en vers, fan enyorar un conjunt d’un singular interès literari. A l’Edat Mitjana era considerat un dels tres mestres de l’Antiguitat, amb Ciceró i Virgili: les seves 74 obres, en efecte, sobre totes les matèries erudites, en constituiren en rigor l’enciclopèdia. 

[Carles Riba, Resum de literatura llatina, Barcelona, 2a. ed. 1933, p. 29]