Dins la paideía pitagòrica els exercicis de memòria tenien un doble fi, cognitiu i moral. Hom no podia separar ambdós aspectes. Per als pitagòrics era una mateixa cosa el progrés moral i el progrés en el saber. I com que tot progrés exigeix atenir-se a un ordre, els exercicis de memòria que havien de garantir el susdit progrés quedaven sotmesos a un principi de successió, atès que l'ordre i el mètode eren la condició indispensable per a qualsevol aprenentatge. Iàmblic, a la seva Vida de Pitàgoras, escriu: "...així que [els deixebles de Pitàgoras] es posaven a aprendre alguna cosa, no deixaven estar allò que ja abans aprenien fins que no haguessin assimilat ben bé el que depèn de l'aprenentatge precedent".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada