«Des que Èsquil va posar en escena Els Perses l'any 472 aC es pot ben dir que la victòria ja no l'abandonaria mai», recorda amb encert el professor Jordi Redondo. En aquesta tragèdia es percep un dualisme que abasta l’acció dels déus i dels homes: d’una banda Zeus protegeix l’exèrcit atenès, símbol de civilització, de l’altra castiga el poble dels perses que, comandats per un rei altiu, són al·legoria de la barbàrie i l’arrogància insensata. No oblidem tampoc que el públic que assistí a la seva representació foren els vencedors mateixos: mentre els protagonistes del drama són els perses vençuts, els espectadors foren al seu torn protagonistes d’una victòria viscuda, guanyada i finalment immortalitzada gràcies al geni del gran dramaturg.
Qui estigui interessat en aquesta peça, la tragèdia més antiga de totes les que es conserven, pot baixar-se des de dropbox aquesta guia de lectura que servirà de complement a la meva traducció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada