Aristòfanes: inventor de la paraula més llarga del món

Sí, es troba a L'asemblea de les dones, al v. 1169. És el nom d'una mena de menjar. LSJ el tradueix així: “name of a dish compounded of all kinds of dainties, fish, flesh, fowl, and sauces.” Manuel Balasch, a la seva edició de la FBM, ho detalla de la següent manera: "musclos, salaó, rajades, mosteles, samfaina de deixalles de peix condimentada amb sílfium i formatge, grives banyades en mel, merles, ramers, coloms, pollastres, freginades de mújols, cueretes, colomins, llebres, pastissos en forma d'ala macerats amb vi bullit."

Ja ho feia constar el Harpers Dictionary of Classical Antiquities, del 1898 dedicant aquesta entrada a la peça:

Ecclesiazūsae: （Ἐκκλησιάζουσαι). “The Women in Council.” A comedy of Aristophanes (q.v.), in which the Athenian women are represented as getting into the Ecclesia in the guise of men and altering the Constitution. This play contains the longest word in the Greek language, an extraordinary compound of 169 letters and 77 syllables, covering six verses of the play (1169-1174).

El mot megacompost és aquest:

                     λοπαδο­τεμαχο­σελαχο­γαλεο­κρανιο­λειψανο­-
                     δριμ­υπο­τριμματο­σιλφιο­καραβο­μελιτο­-
                     κατακεχυ­μενο­κιχλ­επι­κοσσυφο­φαττο­-
                     περιστερ­αλεκτρυον­οπτο­κεφαλλιο­κιγκλο­-
                     πελειο­λαγῳο­σιραιο­βαφη­τραγανο­πτερύγων.

I si voleu sentir com es podia pronunciar, després d'uns quans assajos, sona d'aquesta manera: