«He nascut per a estimar»

«No he nascut per a compartir l'odi, sinó que he nascut per a estimar» (Antígona v. 523). Quin professor de Grec no ha fet llegir, fins i tot en veu alta, aquests versos de Sòfocles un cop o un altre en les seves classes? I quin jove no llegirà l'Antígona si no és gràcies a la iniciativa del seu professor de Grec? Quin dels nostres alumnes no pensarà dintre seu que, realment, aquella heroïna va triar el camí valent, el que val realment la pena, viure per a estimar? I afegim, encara, viure per a estimar i ser estimats, no odiats; perquè l'amor és un do recíproc.

Doncs bé, arran de nombroses notícies dels dies passats, quin professor de Grec no haurà sentit indignació (com a mínim estranyesa) llegint o escoltant dir a representants polítics —fins i tot ocupant altes responsabilitats— que els professors ens dediquem a inculcar odi, adoctrinar o que promovem la falta de respecte a les escoles? Si per llegir un poeta que ensenya que la vida d'una heroïna troba sentit estimant, se'ns avisa que el nostre treball i vocació han de ser controlats per la censura, penso que aquests polítics viuen ancorats en la desconfiança pròpia d'anys foscos del segle passat. Una vegada més, aquests personatges maníacs, en la seva cerca adelerada de vots —acomboiats de periodistes igualment frívols, obsessius i ben apadrinats— no fan sinó deteriorar el treball abnegat del professorat i malmetre la societat que, ai mentida!, ells diuen defensar.