dissabte, 27 de gener de 2018

Civilització globalitzada (2)

Mai el retrobament de cultures ha produit res que es pugui qualificar de mixte. Mai no hi ha hagut mixtura de cultures: l'una reemplaça l'altra, i prou. Fins i tot en aspectes religiosos no es dóna el sincretisme, és impossible que subsisteixi la multiculturalitat. Hom ho podrà comprovar contemplant el δεσπότης ἵππων al MAC de Barcelona. Així ho explica la seva Guia del Museu:

«Entre les divinitats iberes n'hi havia tant d'autòctones com d'adoptades dels púnics i els grecs, com Tanit i Demèter, lligades al cicle agrari i la fertilitat. Una de les poques divinitats ibèriques conegudes és Despótes híppôn o domador [sic] de cavalls, un déu masculí. Apareix representat en un baix relleu procedent de Villaricos, a Vera, Almeria. La peça és de pedra calcària i es data entre els segles V i III aC. L'escena està gravada a la cara anterior d'un bloc i mostra una figura masculina amb el perfil bifront que apareix assegut sobre una cadira de tisora, en posició central, dominant pel musell dos cavalls rampants que se situen a dreta i esquerra. El culte a aquest déu es relaciona amb les elits ibèriques —on el cavall era un element d'estatus— i amb la protecció dels equins. El culte al Despótes híppôn es va estendre pel sud i llevant peninsular.»