Sobre Terenci, sobre Joan Coromines

M'ha semblat especialment reeixit un paràgraf de Joan Coromines, però com a crític literari.

Desconec si mai ningú ha volgut endinsar-se en el seu estil i en els trets que, en abordar una obra literària, li servien de guia. A banda d'això, crec que paga la pena llegir i fixar-se com dibuixa, ben concisament i amb gran encert, les dues parelles de personatges que, en Els bessons de Terenci, sustenten bona part del pes de la comèdia:

«El caràcter dels personatges, com en altres peces de Terenci, és subratllat per l'oposició a parelles. Ctesifó és bondadós i amant del seu pare fins a l'extrem que quan més necessitaria el seu allunyament solament desitja que un fort cansament el retingui al llit per tres dies... Èsquinus, decidit i de voluntat fèrria, estima també de tot cor el seu pare adoptiu, però preval del seu desig de complaure'l per induir-lo a les mesures més extravagants. Mició és l'apòstol de la tolerància paterna; Dèmea és el tipus clàssic del "dýskolos", que acaba per caracteritzar-se asi mateix com a "rústic, malcarat, sorrut, gasiu, ferotge i tossut" (v. 866); aquell és rumbós tant com aquest és agarrat, aquell és conco i aquest casat i amb fills, aquell es dóna a ciutat una vida refiada i amable, aquest viu al camp fent de pagès, i fins el llenguatge que Terenci posa en la seva boca és ple de trets vulgars.»