M'ha agradat un epigrama de Marc Argentari (A.P. IX, 161), senzill i breu i amb una anècdota prou afable:
Ἡσιόδου ποτὲ βίβλον ἐμαῖς ὑπὸ χερσὶν ἑλίσσων
Πύρρην ἐξαπίνης εἶδον ἐπερχομένην·
βίβλον δὲ ῥίψας ἐπὶ γῆν χερί, τοῦτ᾿ ἐβόησα·
“Ἔργα τί μοι παρέχεις, ὦ γέρον Ἡσίοδε;”
He trobat, com gairebé sempre passa, sense voler-ho expressament la versió llatina d'Hug Grotius (1795), força lliure, però palesant algunes espurnes, subtils, que es troben en els dos dístics. La copio aquí mateix:
Cum legerem libros, quos scripsit pastor ab Ascra,
spectandam subito se mihi Pyrrha dedit.
Excidit e digitis operum pater atque dierum:
hoc te, clamo, die nil opus Hesiodo est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada