Tal dia com avui de l'any 1972 Joan Fuster parlava del declivi de les humanitats i del llatí en un article a «La Vanguardia». Era un dissabte del mes d'agost. En destacaré algunes idees: la fama d'una disciplina lligada al clergat; que, després d'anys d'estudiar-lo, l'autor no en sabia ni un borrall; el miratge d'una educació selecta que (aparentment) té accés a Ciceró i a Tàcit; el llatí com a llengua franca durant segles; que ni Unamuno sabia donar una resposta cabal, el 1894, a la pregunta sobre la utilitat del llatí.
No he vist que l'escrit fusterià hagi estat gaire citat però, sense voler entrar ara en disquisicions que podrien incomodar-nos els dies d'estiu, em sembla que valdrà la pena algun dia que algú posi el dit a la llaga d'esclarir, al menys, perquè el Montaigne de Sueca destil·lava aquestes idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada