Llegia els epigrames de Cal·límac però el seu editor a la Fundació Bernat Metge, Pere Villalba, dedica també uns mots als epigrames de Marcial. Els trobo molt encertats. Ho fa partint de l'epigrama 49, del llibre quart:
...La poesia epigramàtica en la seva versió llatina aconseguirà la perfecció amb Marcial.
A nostris procul est omnis uesica libellis,
Musa nec insano syrmate nostra tumet.
“Illa tamen laudant omnes, mirantur, adorant”.
Confiteor: laudant illa, sed ista legunt.
«Queda lluny dels meus llibres tota ampul·lositat, i la meva Musa no presumeix amb aquell vestit tràgic. "Però això és el que tots lloen, admiren, adoren". Ho admeto: allò és el que lloen però això és el que llegeixen.»
Marcial prefereix aquest gènere menor als poemes regulars i monòtons, llargs i pedants. El sentit palpitant de la vida constitueix la seva obsessió, i el gust per la sobrietat, clara i fina, assegura a la seva obra una autèntica espontaneïtat. Així ho testimonia:
Nescit, crede mihi, quid sint epigrammata, Flacce,
qui tantum lusus illa iocosque uocat.
«No sap —creu-me, Flac— el que és un epigrama aquell que nomes els anomena joc i broma.»
Es seus millors epigrames satisfan la imaginació com una pintura impressionista, i en ells aconsegueix de combinar l'enginy amb les imatges de la vida. És notable, també, la seva variada versificació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada