Grec mèdic

Vaig tenir el goig d'assistir a la presentació del llibre i, realment va ser una tarda dolça i profitosa, la companyia fou d'allò més agradable i gentil. Per motius diversos: el dr. Xavier Sierra va trencar el gel explicant que la medicina és, encara avui, medicina grega. I no només per qüestions de nomenclatura tècnica, sinó per la seva base i essència en la metodologia, la indagació i l'explicació racional de tot fenomen referit al camp de la salut.

Podria semblar, però, que el llibre Grec mèdic s'adreça només als professionals de la medecina? En absolut. És un llibre del qual tothom en pot treure profit i d'això, el seu autor, Jaume Ripoll, prou es preocupa de fer-ho viable: la formació de nous termes té, gràcies a la seva anàlisi, un fil en el qual gairebé tothom trobarà vies per a endinsar-se en el coneixement de la història dels mots i, al mateix temps, forneix la possibilitat, per analogia, de continuar enriquint el nostre cabal lèxic científic. Fóra exagerat afirmar que el Termcat el podria tenir com a llibre de capçalera?

Tot plegat em fa pensar que el llibre és imprescindible: qui no tingui nocions de grec trobarà transcripcions i explicacions planeres, a aquells que ja n'hagin estudiat una mica, els ajudarà a posar en ordre tot de coneixements potser un tant dispersos, per als avesats a tractar la llengua de Sòfocles, en fi, pot ser un exemple de saber fer i de treball. Mentre les universitats tinguin cura especialment de la fonètica, morfologia, sintaxi... i no es tingui prou cura de les qüestions de lèxic (i la seva pervivència), penso que llibres com Grec mèdic  són com una petita revolució endògena.

Un dels grans llegats de Grècia és la ciència, i sobretot la ciència mèdica. Per això les llengües europees recorren encara al grec clàssic per crear termes tècnics, termes que vinculen la nostra ciència amb Hipòcrates o Euclides.

Aquí, amb @xsierrav , presentant ‘Grec mèdic’. pic.twitter.com/W1P3KJxXfE

— Jaume diàdoc (@jaume_diadoc) 18 de gener de 2019