He assistit als col·loquis de la Jornada d'innovació docent organitzada per la UAB In honorem Bàrbara Matas. La seva aposta discorre pel camí de combinar les TIC i les metodologies actives d'aprenentatge de les llengües. Penso que l'estructura de la Jornada és totalment encertada: aquests dos aspectes poden indicar molt bé quins són avui els avenços de referència.
Però jo dec a Bàrbara Matas una gran lliçó: em va ensenyar a traduir amb disciplina i fruïció. Conservo perfectament el record de les seves observacions al Ciclop euripidi que es va publicar a L'esparver clàssic el 1994. No va ser poca feina, tot al contrari! Era un divendres al mig dia quan em va citar a l'Institut La Guineueta: després d'un dinar de treball (mai cap altre professor ha fet una recomació amb tant de zel del llibre de Jesús Moncada, Camí de sirga) em va tenir lligat a la cadira dues hores ben bones indicant-me expressions, paraules, frases senceres que no eren correctes o no eren prou acurades. Amb ella vaig aprendre a traduir, a posar-me en el lloc del lector, a recórrer amb la ment les diferents possibilitats d'un mot ambigu o d'una nota poc convenient: «això desorienta», «aquí hi ha erudició feixuga», «massa concisió», «poc precís»... Em ballen pel cap les seves indicacions sempre amables i dites amb caliu, amb un escalf amorosit únic, buscant millorar el treball, fer-lo digne de la col·lecció: per això, una vegada més, gràcies Bàrbara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada