Nòtula a Núvols

M’ha fet pensar l’agon que hi ha a Núvols (1034 ss.), iniciat per invitació del corifeu apel·lant a δεινὰ βουλεύματα, que tot seguit són transformats pel Discurs Injust en un seguit de frases i respostes provocadores (ἐπενόησα τοῖσιν νόμοις καὶ ταῖς δίκαις τἀναντί᾽ ἀντιλέξαι).

Val la pena llegir amb deteniment el passatge —especialment la part final— perquè la discussió que havia de discórrer en termes de dialèctica i retòrica acaba amb la derrota del Discurs Just, que descura l’evidència i, en veure’s vençut, ha de regalar el seu himàcion (1086 ss.):

ἡττήμεθ᾽· ὦ κινούμενοι
πρὸς τῶν θεῶν δέξασθέ μου
θοἰμάτιον, ὡς
ἐξαυτομολῶ πρὸς ὑμᾶς.

Fotografia d'una representació del 1936