El professor parlava de la ceràmica grega. Sens dubte, un dels vasos més vistosos era el càntar, κάνθαρος. Naturalment, el mot castellà cántaro, prové del grec (a través del llatí 'canthărus') però de cap manera no es refereix al vas grec sinó a una peça amb característiques pròpies. I encara, per bé que en català en diguem 'càntar', el terme no s'ha de confondre tampoc amb el mot castellà cántaro.
Es fa imprescindible, una vegada més, tant per a estudiants com per a professors d'Història de l'art, la consulta de l'article conjunt de Joan Alberich i Montserrat Ros, "Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs" (Faventia, vol. 14, fasc.1, 1992, p. 63-68). En les dues pàgines finals hi ha un llistat utilíssim sobre la forma de transcripció correcta. L'estudi es pot descarregar en aquesta adreça i també en aquesta altra. Val la pena de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada