No t'escarrassis, a la simple murtra
no hi has d'afegir res
Em fa estrany: no és el jo del poeta qui busca una vida simple i sense complicacions? Ja fa anys Eduard Fraenkel (Horace, p. 297-8) qualificava aquest breu poema com «the poet's creed». Mirem el text llatí:
simplici myrto nihil adlabores
sedulus curo
De fet, «nihil» i «sedulus» fan referència tant a «adlabores» com a «curo». Novament, aquesta ambiguïtat poètica (o duplicitat) que presenta Horaci com un home esclau de les passions i, a la vegada, despreocupat de tot. Però el fet és que Cornudella potser no hagi traduït «curo», sinó una conjectura proposada per Bentley: «cura». Em sembla que devia ser així.
2 comentaris:
Horaci és un poeta genial... Tanta ambigüitat, el joc de paraules flexionat al màxim, però sense arribar a trencar-se...
No és per res que precisament les Odes d'Horaci són una de les obres més escollides com a company de viatge (i de guerra).
Aquest article em va agradar molt. Et recomano llegir-lo: https://patrickleighfermor.org/2013/11/19/an-ode-for-the-road/
Moltes gràcies pel comentari. Ara mateix vaig a llegir aquest article. Em sembla que pot ser molt interessant!
Publica un comentari a l'entrada