Els arguments per comparació són una de les armes de Sòcrates per a conduir el seu adversari al camp de la ironia on li posarà el peu al coll. Però sense pressa, i com qui no ho vol o no ho busca, esclar.
Per això m'agrada rellegir un passatge del Gòrgias (511c-e): saber nedar no és pas una τέχνη σεμνή.... però potser sí que ho sembla, en tot cas un poc més, la τέχνη κυβερνητική perquè salva (σῴζει) no només la vida sinó la persona sencera i les seves possessions dels perills "últims" (ἐσχάτων), igual que ho fa la retòrica. Vaja! Dos oficis: el rètor i el mariner, l'un ens salva dels perills d'una causa als tribunals, l'altre dels perills de la navegació pel mar. Però aquí Sòcrates fa una digressió on lloa la humilitat —i, per tant, la seva vàlua per damunt de la retòrica fatxendosa— dels que piloten els vaixells perquè la seva τέχνη, diu,
καὶ αὕτη μὲν προσεσταλμένη ἐστὶν καὶ κοσμία, καὶ οὐ σεμνύνεται ἐσχηματισμένη ὡς ὑπερήφανόν τι διαπραττομένη, ἀλλὰ ταὐτὰ διαπραξαμένη τῇ δικανικῇ, ἐὰν μὲν ἐξ Αἰγίνης δεῦρο σώσῃ, οἶμαι δύ᾽ ὀβολοὺς ἐπράξατο, ἐὰν δὲ ἐξ Αἰγύπτου ἢ ἐκ τοῦ Πόντου, ἐὰν πάμπολυ, ταύτης τῆς μεγάλης εὐεργεσίας, σώσασα ἃ νυνδὴ ἔλεγον, καὶ αὐτὸν καὶ παῖδας καὶ χρήματα καὶ γυναῖκας, ἀποβιβάσασ᾽ εἰς τὸν λιμένα δύο δραχμὰς ἐπράξατο, καὶ αὐτὸς ὁ ἔχων τὴν τέχνην καὶ ταῦτα διαπραξάμενος ἐκβὰς παρὰ τὴν θάλατταν καὶ τὴν ναῦν περιπατεῖ ἐν μετρίῳ σχήματι.
«També aquesta [téchne] és humil i modesta i no té un posat orgullós, com si fes res d'extraordinari, sinó que, bo i duent a terme el mateix que la retòrica forense, si porta algú sa i estalvi des d’Egina, lleva, em sembla, dos òbols i si és des d’Egipte o des del Pont, si era tot això, per aquest gran benifet d'haver salvat el que suara deia, la nostra vida, fills, cabals i dones, en arribar a port cobrava a tot estirar, dos dracmes. I el qui domina aquesta téchne i ha executat tot això, en baixar de la nau passeja per la platja, a la vora del vaixell, amb posat discret.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada