Sortir de casa

Ningú mai no ho hagués dit: setmanes de confinament, sense sortir de casa... tot plegat per aturar una pandèmia. Però és una realitat. Sembla, amb tot, que a poc a poc tornarem al carrer.

Hi ha un discurs de Lísias d'aquells que palesen el geni del logògraf, que desvirtua i arracona gairebé fins al ridícul l'argumentació de l'oponent: el discurs en si és una petició de beneficiència per a un invàlid. En un moment donat fa una al·lusió al costum de sortir de casa i a anar a voltar, cosa del tot usual entre els atenesos del seu temps:

[20] ἕκαστος γὰρ ὑμῶν εἴθισται προσφοιτᾶν ὁ μὲν πρὸς μυροπώλιον, ὁ δὲ πρὸς κουρεῖον, ὁ δὲ πρὸς σκυτοτομεῖον, ὁ δ᾽ ὅποι ἂν τύχῃ, καὶ πλεῖστοι μὲν ὡς τοὺς ἐγγυτάτω τῆς ἀγορᾶς κατεσκευασμένους, ἐλάχιστοι δὲ ὡς τοὺς πλεῖστον ἀπέχοντας αὐτῆς· ὥστ᾽ εἴ τις ὑμῶν πονηρίαν καταγνώσεται τῶν ὡς ἐμὲ εἰσιόντων, δῆλον ὅτι καὶ τῶν παρὰ τοῖς ἄλλοις διατριβόντων· εἰ δὲ κἀκείνων, ἁπάντων Ἀθηναίων· ἅπαντες γὰρ εἴθισθε προσφοιτᾶν καὶ διατρίβειν ἁμοῦ (1) γέ που.

(1) ἁμοῦ Bekker: ἄλλου MSS.

«Perquè tots vosaltres esteu acostumats a sovintejar el perfumista, el barber, el sabater o qui sigui on sigui. La majoria aneu a veure els qui són ben aprop de l'àgora, mentre que molt pocs aneu a visitar els qui n'estan totalment allunyats. De manera que, si algú de vosaltres reconeix la iniquitat dels qui venen a casa meva, queda clar que també reconeix la dels qui passen l'estona a casa dels altres. I la iniquitat d'aquells és també la de tots els atenesos, perquè tots teniu el costum d'anar a visitar i de passar l'estona en algun que altre indret.»